El retrat de Dorian Gray (1890)

L'obra comença quan un pintor anomenat Basil Hallward esta acabant el millor retrat que a fet, un retrat d'un jove , Dorian Gray acompanyats d'un home de caràcter filosòfic i científic que es amic del pintor i allà es on coneix l’Henry Wottom al jove Dorian i quan es tomen un descans per acabar del tot l'obra Henry comença a parlar en ell i li diu que ell no se donava conte, però, el més important de la vida era la joventut i quan Basil acaba el retrat diu que el que l'hi havia dit era cert que mentre ell es fera vell el quadre sempre seria jove, dient que fos com si cada segon el retrat l’estigués robant una mica de la seua joventut i diu mig pregant que el fos jove per sempre i el retrat fos el que tingues que envellir.

Al final Dorian l'hi demana que li donés el retrat i li digués que podia quedar-se'l .El seu caràcter canvia radicalment després de conèixer a Henry i es fan molt amics deixant de costat al pintor. Un dia buscant aventura, en conseqüència al esperit que li havia incauta a en Henry, va per carrers sense ningú propòsit en concret fins que aplega a un teatre de segona i s'enamora d'una jove anomenada Sivyl Vane que actuava totes les tardes i va a veure-la tots els dies a interpretar papers diferents fins que un dia va a parlar amb ella als bastidors i s'enamora ella també i mes tard li proposa matrimoni just després de parlar amb Henry a la biblioteca . Un dia convida a Henry i a Basil a anar amb ell al teatre a veure-la i se sent, després de finalitzar l'obra decepcionat, perquè havia actuat molt malament d'una forma que no estava acostumat a veure-la i fa quedar mal amb els seus amics .Quan va anar a parlar en ella l'hi diu que havia actuat mal perquè tot li semblava irreal que quan actuava no era la mateixa que avanç, i ja no podia fingir. Desprès de dir-li això ell diu que la deixava que ja no la volia i al dia següent per Henry s'assabenta de que se havia suïcidat i pensa que havia sigut per culpa seua, ho passa molt malament i s’enfonsa i Henry l'ajuda a recuperar-se i li diu que se fora en ell al teatre quan torna ve al requadre que al rostre havia línies d'expressió de maldat que ell al seu rostre no tenia i el tapa.

 Al dia següent li visita Basil dient que li tornes el quadre per a posar-lo en una exposició i ell li diu que no se'l podia dur perquè se l'havia donat i Basil el compren dient que la pintura assoles era pintura i no podia posar-li una mica d’ell. Immediatament demana ajuda per a posar el quadre d'alt del tot de la casa . Van passant els anys i ell sempre conserva perfectament la seua joventut mentre que el retrat del quadre es va deteriorant gaudia de la seva bellesa mentre que anava veient com el quadre tenia arrugues senyal de que anava corrompent la seua ànima. Mentre a Londres circulaven tot tipus de conjectures . Al seu trenta-vuitè aniversari una nit amb molt de boira es va trobar amb Basil que s'anava a París i va a la casa de Dorian i Basil li diu que se conten coses horribles d'ell ,però , que no se’l podia creure per que al seu rostre no havia marques d'una corrupció del seu ànima i ell comença a riure i li mostra el quadre i quan se dona conta del que passa, el mata amb un ganivet . Per a desfer-se del cadàver li demana ajuda a un amic seu un científic Allan Campbell al començament diu que no ,però , després accepta amenaçant-lo i es desfà del cadàver mb àcid nítric . Després Allan es suïcida per fer això. Al final de l'obra acaba pensant en el mal que feia Henry quan parlava relacionant tot el que li havia passat, puja a la habitació on estava el quadre el punxa i s’escolta un crit d'angoixa quan els criats es donen conta del apleguen al quart per el balcó i troben el requadre ben posat on hi havia un jove i reconeixen el mort a terra per els anells que portava.