L'importància de dir-se Ernest (1895)

Algernon, és un jove aristócrata londinenc, que fingeix tenir un amic anomenat Bunbury que viu en el camp i amb freqüència està malalt. Cada vegada que Algernon vol evitar una obligació social, o simplement escapar-se el cap de setmana, li fa una visita al seu "amic malalt". D'aquesta forma pot fingir pietat i dedicació, mentre té l'excusa perfecta per a sortir de la ciutat, evadint les seves responsabilitats. Algernon crida a aquesta pràctica "Bunburying".

El millor amic d'Algernon en la vida real viu en el camp però realitza freqüents visites a Londres. El nom del seu amic és Ernest Worthing... o això és el que pensa Algernon. Però quan Ernest (Ernesto) oblida el seu pitillera de plata en l'habitació d'Algernon, aquest descobreix una inscripció en ella: "De la petita Cecily, amb afecte per al seu volgut oncle Jack".

Això força a Ernest a revelar que les seves pròpies visites a la ciutat són exemples de "Bunburying", per a regocijo d'Algernon. En el camp, "Ernest" es passeja sota el nom de Jack (el seu veritable nom) i fingeix que té un germà anomenat Ernest que viu a Londres. Quan l'honesto Jack visita la ciutat, assumeix el nom i el comportament del libertino Ernest. En el camp, Jack porta una actitud més seriosa en benefici de la seva jove pupil·la, la seva hereva Cecily.

Jack vol casar-se amb Gwendolen, la cosina d'Algernon, però té certs problemes. Gwendolen sembla voler-li únicament perquè pensa que es diu Ernest, ja que opina que és el nom més bonic del món. D'altra banda està la mare de Gwendolen, la terrible lady Bracknell. Lady Brackneel queda espantada quan descobreix que Jack va ser adoptat quan era un bebè després de ser descobert en una bossa en l'estació de ferrocarril. En la seva opinió està molt per sota el que mereix la seva filla.

Mentrestant, la descripció de Cecily donada per Jack fa que Algernon vulgui conèixer-la, malgrat la ferma oposició de Jack. Algernon decideix visitar la casa de camp de Jack, fent-se passar pel misteriós "Ernest". Així Algernon-Ernest pot conèixer a la protegida de Jack, Cecily, la qual ja fantaseaba amb una relació amorosa amb Ernest (l'inexistent germà juerguista de Jack), pel que Cecily cau locamente enamorada d'Algernon. Paralelamente, Jack, que ha decidit deixar el seu Bunburying, anuncia la tràgica mort del seu germà Ernest a la institutriz de Cecily, la senyoreta Prism, i a l'admirador secret d'aquesta, el Reverendo Chasuble. Així doncs, ambdós "germans" es troben, en el moment en què un guarda dol per l'altre.

Amb l'arribada de Gwendolen, que ha fugit de Londres i de la seva mare per a estar amb el seu enamorat, s'arma encara més revolada. Quan coneix a Cecily, cadascuna insisteix fefaentment en què és la promesa de "Ernest". Una vegada que Lady Bracknell arriba darrere de la seva filla, ella i Jack arriben a un punt mort quan Lady Bracknell segueix oposant-se al seu matrimoni amb Gwendolen. Com venjança, Jack nega el seu consentiment al matrimoni entre Algernon, nebot de Lady Bracknell, i la seva hereva i pupil·la Cecily.

Ens trobem en un punt mort, del que sortim gràcies a la reaparició de Miss Prism. Tant ella com Lady Bracknell els reconeixen a ambdós (Algernon i Jack) i es desvetlla que molts anys atras, treballant de niñera per a la germana de Lady Bracknell, la senyoreta Prism havia perdut al bebè en una bossa. Quan Jack mostra una bossa idèntica, queda clar que ell és el nebot de Lady Bracknell i per tant el germà major d'Algernon.

Només una cosa s'interposa ara en la felicitat de les joves parelles, Gwendolen contínua insistint que ella només pot estimar a un home que es cridi Ernest - quin és el nom real de Jack? Lady Bracknell li explica que li van posar el nom del seu pare, un general, però que no aconsegueix recordar-ho. Jack consulta amb impaciència un llibre militar i declara que el nom és Ernest després de tot i que ha estat dient la veritat inadvertidamente.

Quan les felices parelles s'abracen (incloent a la senyoreta Prism i Chasuble), Lady Bracknell es queixa a Ernest, "Nebot, sembles mostrar signes de trivialidad". "Al contrari, tia Augusta", replica Ernest "Acabo d'adonar-me per primera vegada en la meva vida de la importància de ser seriós".