Algernon, és un jove aristócrata londinenc, que fingeix tenir un amic
anomenat Bunbury que viu en el camp i amb freqüència està malalt. Cada
vegada que Algernon vol evitar una obligació social, o simplement
escapar-se el cap de setmana, li fa una visita al seu "amic malalt".
D'aquesta forma pot fingir pietat i dedicació, mentre té l'excusa
perfecta per a sortir de la ciutat, evadint les seves responsabilitats.
Algernon crida a aquesta pràctica "Bunburying".
El millor amic d'Algernon en la vida real viu en el camp però realitza freqüents visites a Londres.
El nom del seu amic és Ernest Worthing... o això és el que pensa
Algernon. Però quan Ernest (Ernesto) oblida el seu pitillera de plata en
l'habitació d'Algernon, aquest descobreix una inscripció en ella: "De
la petita Cecily, amb afecte per al seu volgut oncle Jack".
Això força a Ernest a revelar que les seves pròpies visites a la ciutat són exemples de "Bunburying",
per a regocijo d'Algernon. En el camp, "Ernest" es passeja sota el nom
de Jack (el seu veritable nom) i fingeix que té un germà anomenat Ernest
que viu a Londres.
Quan l'honesto Jack visita la ciutat, assumeix el nom i el comportament
del libertino Ernest. En el camp, Jack porta una actitud més seriosa en
benefici de la seva jove pupil·la, la seva hereva Cecily.
Jack vol casar-se amb Gwendolen, la cosina d'Algernon, però té certs
problemes. Gwendolen sembla voler-li únicament perquè pensa que es diu
Ernest, ja que opina que és el nom més bonic del món. D'altra banda està
la mare de Gwendolen, la terrible lady Bracknell. Lady Brackneel queda
espantada quan descobreix que Jack va ser adoptat quan era un bebè
després de ser descobert en una bossa en l'estació de ferrocarril. En la
seva opinió està molt per sota el que mereix la seva filla.
Mentrestant, la descripció de Cecily donada per Jack fa que Algernon
vulgui conèixer-la, malgrat la ferma oposició de Jack. Algernon decideix
visitar la casa de camp de Jack, fent-se passar pel misteriós "Ernest".
Així Algernon-Ernest pot conèixer a la protegida de Jack, Cecily, la
qual ja fantaseaba amb una relació amorosa amb Ernest (l'inexistent
germà juerguista de Jack), pel que Cecily cau locamente enamorada
d'Algernon. Paralelamente, Jack, que ha decidit deixar el seu Bunburying,
anuncia la tràgica mort del seu germà Ernest a la institutriz de
Cecily, la senyoreta Prism, i a l'admirador secret d'aquesta, el
Reverendo Chasuble. Així doncs, ambdós "germans" es troben, en el moment
en què un guarda dol per l'altre.
Amb l'arribada de Gwendolen, que ha fugit de Londres i de la seva
mare per a estar amb el seu enamorat, s'arma encara més revolada. Quan
coneix a Cecily, cadascuna insisteix fefaentment en què és la promesa de
"Ernest". Una vegada que Lady Bracknell arriba darrere de la seva
filla, ella i Jack arriben a un punt mort quan Lady Bracknell segueix
oposant-se al seu matrimoni amb Gwendolen. Com venjança, Jack nega el
seu consentiment al matrimoni entre Algernon, nebot de Lady Bracknell, i
la seva hereva i pupil·la Cecily.
Ens trobem en un punt mort, del que sortim gràcies a la reaparició de
Miss Prism. Tant ella com Lady Bracknell els reconeixen a ambdós
(Algernon i Jack) i es desvetlla que molts anys atras, treballant de
niñera per a la germana de Lady Bracknell, la senyoreta Prism havia
perdut al bebè en una bossa. Quan Jack mostra una bossa idèntica, queda
clar que ell és el nebot de Lady Bracknell i per tant el germà major
d'Algernon.
Només una cosa s'interposa ara en la felicitat de les joves parelles,
Gwendolen contínua insistint que ella només pot estimar a un home que
es cridi Ernest - quin és el nom real de Jack? Lady Bracknell li explica
que li van posar el nom del seu pare, un general, però que no
aconsegueix recordar-ho. Jack consulta amb impaciència un llibre militar
i declara que el nom és Ernest després de tot i que ha estat dient la
veritat inadvertidamente.
Quan les felices parelles s'abracen (incloent a la senyoreta Prism i
Chasuble), Lady Bracknell es queixa a Ernest, "Nebot, sembles mostrar
signes de trivialidad". "Al contrari, tia Augusta", replica Ernest
"Acabo d'adonar-me per primera vegada en la meva vida de la importància
de ser seriós".
